Autor: Josep Pastells

Barcelona: Empúries, juny del 2003. 160 pàgines

Fragment:

“Mentre esperava el trasllat a l’Audiència Nacional no deixava de preguntar-me per què havia permès que em dominessin uns impulsos tan mesquins. Les hores passaven lentament, reduïdes al silenci i la foscor, i jo no feia res més que menysprear-me. Havia portat tan lluny la traïció que ja quasi no necessitava motius per mantenir-la i agreujar-la. La prudència, el pànic o el que fos m’havien convertit en una adepta a la falsedat, i el pitjor de tot era que, malgrat sentir-me horroritzada per les meves paraules, sabia que no faria res per sortir d’aquell cercle de mentides. Tot plegat havia deixat de ser un malson: s’havia transformat en un hàbit que com més inversemblant es tornava més m’empenyia a falsejar els fets i corroborar una versió prefabricada amb l’objectiu de precipitar la teva caiguda”.