barcelona

bones-confitures2

Bones confitures

bones-confitures

Bones confitures

Microrelats

Barcelona: Témenos, 2019


pell-cilici

Pell de cilici

pell-cilici

Pell de cilici

Novel·la. Premi Just Manuel Casero

Autor: Josep Pastells

Barcelona: Empúries, juny del 2003. 160 pàgines

Fragment:

“Mentre esperava el trasllat a l’Audiència Nacional no deixava de preguntar-me per què havia permès que em dominessin uns impulsos tan mesquins. Les hores passaven lentament, reduïdes al silenci i la foscor, i jo no feia res més que menysprear-me. Havia portat tan lluny la traïció que ja quasi no necessitava motius per mantenir-la i agreujar-la. La prudència, el pànic o el que fos m’havien convertit en una adepta a la falsedat, i el pitjor de tot era que, malgrat sentir-me horroritzada per les meves paraules, sabia que no faria res per sortir d’aquell cercle de mentides. Tot plegat havia deixat de ser un malson: s’havia transformat en un hàbit que com més inversemblant es tornava més m’empenyia a falsejar els fets i corroborar una versió prefabricada amb l’objectiu de precipitar la teva caiguda”.


witxi

Witxi

witxi

Witxi

Novel·la. Finalista del Premi Just Manuel Casero

Autor: Josep Pastells

Barcelona: Llibres de l’Índex, febrer del 2002. 128 pàgines

Fragment:

“Arribats a aquest punt, em sembla oportú confessar que no he tingut mai la sensació d’actuar malament. Malgrat això, reconec que no he seguit els esquemes de conducta socialment tolerats i que, en últim terme, m’he deixat dur per una mena de política personal, un intent de manipular la realitat d’acord amb la puresa i l’harmonia per acabar amb el que em resultava inacceptable. Per tant, res del que he fet em produeix el més mínim penediment, ni tampoc em fa patir insomnis i tremolors que em provoquin un desgavell intern, com suposo que desitjaria la Witxi si he de fer cas de la fúria que desprenia la seva mirada salvatge, l’última que em va dedicar i que imagino que compendiava una inesgotable llista d’improperis”.