llibre

relatans

Relatan’s

relatans

Relatan’s

Recull de microrelats. Guanyador del Premi Relata’ns

Vilablareix: Ajuntament de Vilablareix, 2020


arquitectes

Arquitectes i arquitectura

arquitectes

Arquitectes i arquitectura

Textos periodístics

Cassà de la Selva: Gavarres, 2020


bones-confitures2

Bones confitures

bones-confitures

Bones confitures

Microrelats

Barcelona: Témenos, 2019


el-proces

El Procés. Monogràfic Miquel Pairolí

el-proces

El Procés. Monogràfic Miquel Pairolí

Perfil de Miquel Pairolí

Girona: El Procés, 2015


pessoa-portugal

Pessoa y Portugal

pessoa-portugal

Pessoa y Portugal

Relat

Madrid: Adeshoras, 2014


la-lluna

La Lluna en un Cove

la-lluna

La Lluna en un Cove

Relat

València: El Toll, 2011


singulars-dun-plural1.1

Singulars d’un Plural

singulars-dun-plural1.1

Singulars d’un Plural

Poesia

Girona: Casa de Cultura, 2000


error-imaginari

L’error imaginari i altres narracions

error-imaginari

L’error imaginari i altres narracions

Relat. Finalista del Premi Vent de Port

Tremp: Garsineu, 1998


terra-de-fang2

Terra de fang

terra-de-fang

Terra de fang

Relat. Guanyador del Premi Terra de Fang

Deltebre: Ajuntament de Deltebre, 1997


L’últim encàrrec

Senhal2

L’últim encàrrec

Narració

Autor: Josep Pastells

Dibuixos: Iván García

Girona: Senhal, núm. 161, octubre del 2021. 12 pàgines

Edició a cura d’Enric Prat i Pep Vila

Amb la col·laboració de la Llibreria 22 i l’Ajuntament de Girona

Fragment:

“L’ofec reapareix i s’intensifica, acompanyat aquest cop d’una potentíssima sensació de mareig que, sense cap marge per al dubte, identifico amb la proximitat de la mort. No puc moure’m, em costa respirar. Malgrat la certesa que l’estic dinyant, m’esforço a mantenir la consciència: vull acomiadar-me dels éssers estimats, potser també d’en Costello. Em deixo caure sobre l’escalinata. Tan a poc a poc com puc. De costat, com si em disposés a fotografiar el rellotge de la Catedral des d’un angle insòlit. Intento agafar el mòbil que duc a una butxaca de les bermudes, però no tinc forces ni per obrir-ne la cremallera. Conscient per primer cop d’una taquicàrdia vertiginosa, començo a sentir una opressió al pit. El cor se m’apaga i estic sol, completament sol“.


forum-carlemany

Fòrum Carlemany

forum-carlemany

Fòrum Carlemany

Treball periodístic

Autor: Josep Pastells

Fotografies: Claudi Valentí

Cassà de la Selva: Editorial Gavarres, juliol del 2018. 112 pàgines

Fragment:

“Tot i agrupar algunes de les empreses gironines més importants, la seva austeritat és extrema. El Fòrum no té seu física. No té despatx. La sobrietat en les despeses és absoluta; els dinars o sopars van a càrrec de cadascú. L’excel·lència sense ostentacions és una de les virtuts del Fòrum. Aquesta és la seva gran força: no es fa amb diners, sinó amb l’aportació de la gent”.


Sang blava

Sang blava

Novel·la. Premi Empordà

Autor: Josep Pastells

Dibuix de portada: Iván García

La Bisbal d’Empordà: Edicions Fahrenheit 451, juny del 2018. 225 pàgines

Fragment:

“Estimo Herbert i quan torni de treballar li demanaré que em perdoni, jo que no demano mai perdó a ningú. Per la meva obsessió per veure reconeguda la sang que em circula per les venes, per no trobar feina, per haver-me convertit en una mena de paràsit de l’Estat i d’ell mateix, per cercar als llibres una absurda sintonia de gustos que, més que reforçar-nos com a parella, potser contribuiria a fer-nos massa semblants i previsibles, avorrits. I també li demanaré que m’abraci i li proposaré un passeig per la riba del Danubi, encara que algú ens miri malament i ja no quedin crancs i els records de la infantesa em confirmin que des de fa uns mesos faig el mateix que ells: reculo, cranquejo, m’allunyo cada cop més dels objectius que m’havia plantejat. I quan passegem per l’illa Margarida, després de remarcar-li una vegada més que el color dels seus ulls és idèntic al de l’aigua del riu quan hi toca el sol sota un desmai, li diré que una de les poques coses clares del meu horitzó és que l’estimo. Amb tendresa i humilitat, amb l’agraïment d’un nàufrag”.


Ciutat d’aigua

Ciutat d’aigua

Novel·la. Beca KREAS de l’Ajuntament de Girona

Autor: Josep Pastells

Girona: Llibres del Segle, febrer del 2018. 131 pàgines

Fragment:

“Aprofundeixes en una de les cares més superficials de Girona. En la ciutat d’aigua. No em sembla cap collonada. El llibre té un nervi central, explora la teva obsessió amb una literatura fàcil, clara, intel·ligible, corrent. Tan natural com un arxiu silenciós o una cavitat repleta d’ecos. Des d’un punt de vista estètic, la forma òptima, arrodonida, potser hauria sigut una altra. Jo hauria preferit una mena de postals de color sèpia ordenades per rius i èpoques. Cada riu es mereixeria un llibre, ben mirat. Hauria sigut una opció plausible, Rius. Però tu ho has barrejat tot, has optat per una diversitat aparent, per una obra polièdrica que ofereix moltes lectures: bucòlica, antropològica, romàntica i simbòlica, com a metàfora de qualsevol vida amb les seves esperances i desesperances, amb els seus guanys i pèrdues. Combines la proximitat amb la llunyania, la nitidesa amb la difuminació que tenen en la memòria les experiències del passat. Però a mi no m’enganyes. Vols dir que no has volgut convertir les teves ficcions personals en l’exploració de la ciutat?”


Ferrater Mora, filòsof

Ferrater Mora, filòsof

Còmic. Premi Ferrater Mora

Guió: Josep Pastells

Dibuixos: Iván García

Girona: Documenta Universitaria, octubre del 2017. 52 pàgines

Fragment:

“El seny no s’ha de confondre amb la covardia, ni tampoc és l’antítesi de la rauxa. El seny no exclou, sinó que moltes vegades postula l’atreviment i la gosadia. Tot el que, des de cert punt de vista, pot semblar insensat, però que, mirat des de l’horitzó de la continuïtat esdevé una actitud entenimentada, L’autèntic seny no es limita a perseguir el que és més accessible, les realitats quotidianes i immediates; l’autèntic seny, diríem l’ideal del seny, és perseguir el que és just, convenient i correcte, encara que aquesta persecució sigui en alguns instants l’acció més insensata que hom pugui imaginar”.


pell-cilici

Pell de cilici

pell-cilici

Pell de cilici

Novel·la. Premi Just Manuel Casero

Autor: Josep Pastells

Barcelona: Empúries, juny del 2003. 160 pàgines

Fragment:

“Mentre esperava el trasllat a l’Audiència Nacional no deixava de preguntar-me per què havia permès que em dominessin uns impulsos tan mesquins. Les hores passaven lentament, reduïdes al silenci i la foscor, i jo no feia res més que menysprear-me. Havia portat tan lluny la traïció que ja quasi no necessitava motius per mantenir-la i agreujar-la. La prudència, el pànic o el que fos m’havien convertit en una adepta a la falsedat, i el pitjor de tot era que, malgrat sentir-me horroritzada per les meves paraules, sabia que no faria res per sortir d’aquell cercle de mentides. Tot plegat havia deixat de ser un malson: s’havia transformat en un hàbit que com més inversemblant es tornava més m’empenyia a falsejar els fets i corroborar una versió prefabricada amb l’objectiu de precipitar la teva caiguda”.