Autor: Josep Pastells

Alzira: Bromera, maig del 2013. 120 pàgines

Fragment:

“Quan Leonardo es va decidir a pintar-la, oli sobre taula d’àlber amb la tècnica de l’esfumat, ella acabava de sortir de la màquina del sexe, un artefacte impossible amb què l’artista florentí aspirava a intensificar el plaer de qualsevol dona que s’avingués a endinsar-s’hi. Ni la Gioconda mateixa hauria estat capaç de descriure amb precisió el funcionament de l’aparell. Només recordava que era ple de manovelles, corrioles i rodes dentades i que, després d’entrar-hi completament nua, va perdre la noció del temps i de l’espai perquè les seves cames, que es movien com si fossin ales batents, tan aviat estaven amunt com avall a causa dels capgirells que feia cada cop que unes estranyes pinces li premien els mugrons alhora que una mena de verga de dos caps –dura i flexible, de tacte gelatinós– s’introduïa una vegada rere l’altra a l’anus i la vulva, primer molt poquet però a cada escomesa més endins”.