Autor: Josep Pastells

Barcelona: Llibres de l’Índex, febrer del 2002. 128 pàgines

Fragment:

“Arribats a aquest punt, em sembla oportú confessar que no he tingut mai la sensació d’actuar malament. Malgrat això, reconec que no he seguit els esquemes de conducta socialment tolerats i que, en últim terme, m’he deixat dur per una mena de política personal, un intent de manipular la realitat d’acord amb la puresa i l’harmonia per acabar amb el que em resultava inacceptable. Per tant, res del que he fet em produeix el més mínim penediment, ni tampoc em fa patir insomnis i tremolors que em provoquin un desgavell intern, com suposo que desitjaria la Witxi si he de fer cas de la fúria que desprenia la seva mirada salvatge, l’última que em va dedicar i que imagino que compendiava una inesgotable llista d’improperis”.