Els meus llibres

L’últim encàrrec

Senhal2

L’últim encàrrec

Narració

Autor: Josep Pastells

Dibuixos: Iván García

Girona: Senhal, núm. 161, octubre del 2021. 12 pàgines

Edició a cura d’Enric Prat i Pep Vila

Amb la col·laboració de la Llibreria 22 i l’Ajuntament de Girona

Fragment:

“L’ofec reapareix i s’intensifica, acompanyat aquest cop d’una potentíssima sensació de mareig que, sense cap marge per al dubte, identifico amb la proximitat de la mort. No puc moure’m, em costa respirar. Malgrat la certesa que l’estic dinyant, m’esforço a mantenir la consciència: vull acomiadar-me dels éssers estimats, potser també d’en Costello. Em deixo caure sobre l’escalinata. Tan a poc a poc com puc. De costat, com si em disposés a fotografiar el rellotge de la Catedral des d’un angle insòlit. Intento agafar el mòbil que duc a una butxaca de les bermudes, però no tinc forces ni per obrir-ne la cremallera. Conscient per primer cop d’una taquicàrdia vertiginosa, començo a sentir una opressió al pit. El cor se m’apaga i estic sol, completament sol“.


forum-carlemany

Fòrum Carlemany

forum-carlemany

Fòrum Carlemany

Treball periodístic

Autor: Josep Pastells

Fotografies: Claudi Valentí

Cassà de la Selva: Editorial Gavarres, juliol del 2018. 112 pàgines

Fragment:

“Tot i agrupar algunes de les empreses gironines més importants, la seva austeritat és extrema. El Fòrum no té seu física. No té despatx. La sobrietat en les despeses és absoluta; els dinars o sopars van a càrrec de cadascú. L’excel·lència sense ostentacions és una de les virtuts del Fòrum. Aquesta és la seva gran força: no es fa amb diners, sinó amb l’aportació de la gent”.


Sang blava

Sang blava

Novel·la. Premi Empordà

Autor: Josep Pastells

Dibuix de portada: Iván García

La Bisbal d’Empordà: Edicions Fahrenheit 451, juny del 2018. 225 pàgines

Fragment:

“Estimo Herbert i quan torni de treballar li demanaré que em perdoni, jo que no demano mai perdó a ningú. Per la meva obsessió per veure reconeguda la sang que em circula per les venes, per no trobar feina, per haver-me convertit en una mena de paràsit de l’Estat i d’ell mateix, per cercar als llibres una absurda sintonia de gustos que, més que reforçar-nos com a parella, potser contribuiria a fer-nos massa semblants i previsibles, avorrits. I també li demanaré que m’abraci i li proposaré un passeig per la riba del Danubi, encara que algú ens miri malament i ja no quedin crancs i els records de la infantesa em confirmin que des de fa uns mesos faig el mateix que ells: reculo, cranquejo, m’allunyo cada cop més dels objectius que m’havia plantejat. I quan passegem per l’illa Margarida, després de remarcar-li una vegada més que el color dels seus ulls és idèntic al de l’aigua del riu quan hi toca el sol sota un desmai, li diré que una de les poques coses clares del meu horitzó és que l’estimo. Amb tendresa i humilitat, amb l’agraïment d’un nàufrag”.


Ciutat d’aigua

Ciutat d’aigua

Novel·la. Beca KREAS de l’Ajuntament de Girona

Autor: Josep Pastells

Girona: Llibres del Segle, febrer del 2018. 131 pàgines

Fragment:

“Aprofundeixes en una de les cares més superficials de Girona. En la ciutat d’aigua. No em sembla cap collonada. El llibre té un nervi central, explora la teva obsessió amb una literatura fàcil, clara, intel·ligible, corrent. Tan natural com un arxiu silenciós o una cavitat repleta d’ecos. Des d’un punt de vista estètic, la forma òptima, arrodonida, potser hauria sigut una altra. Jo hauria preferit una mena de postals de color sèpia ordenades per rius i èpoques. Cada riu es mereixeria un llibre, ben mirat. Hauria sigut una opció plausible, Rius. Però tu ho has barrejat tot, has optat per una diversitat aparent, per una obra polièdrica que ofereix moltes lectures: bucòlica, antropològica, romàntica i simbòlica, com a metàfora de qualsevol vida amb les seves esperances i desesperances, amb els seus guanys i pèrdues. Combines la proximitat amb la llunyania, la nitidesa amb la difuminació que tenen en la memòria les experiències del passat. Però a mi no m’enganyes. Vols dir que no has volgut convertir les teves ficcions personals en l’exploració de la ciutat?”


Ferrater Mora, filòsof

Ferrater Mora, filòsof

Còmic. Premi Ferrater Mora

Guió: Josep Pastells

Dibuixos: Iván García

Girona: Documenta Universitaria, octubre del 2017. 52 pàgines

Fragment:

“El seny no s’ha de confondre amb la covardia, ni tampoc és l’antítesi de la rauxa. El seny no exclou, sinó que moltes vegades postula l’atreviment i la gosadia. Tot el que, des de cert punt de vista, pot semblar insensat, però que, mirat des de l’horitzó de la continuïtat esdevé una actitud entenimentada, L’autèntic seny no es limita a perseguir el que és més accessible, les realitats quotidianes i immediates; l’autèntic seny, diríem l’ideal del seny, és perseguir el que és just, convenient i correcte, encara que aquesta persecució sigui en alguns instants l’acció més insensata que hom pugui imaginar”.


Kevin Soldier and the secret of Little Blue

Kevin Soldier and the secret of Little Blue

Llibre infantil

Autor: Josep Pastells

Traducció: Dawn Egan

Dibuixos: Lluís Lloret Ventura

Girona: Papers On Demand, juny del 2016. 62 pàgines

Fragment:

“The pages are full of very strange animals. They’ve got a crocodile’s head and neck, a gorilla’s arms and hands, a lion’s back legs and body and a zebra’s tail.They are big, small, mediuem sized and they look quite fierce”.


Cacic de fireta

Cacic de fireta

Novel·la. Premi Ciutat de Mollerussa

Autor: Josep Pastells

Lleida: Pagès Editors, octubre del 2014. 144 pàgines

Fragment:

“Els dubtes dels primers dies s’han esvaït. Cada cop és més evident que aquest paio és idiota, que no sap fer res més que provocar situacions violentes valent-se d’un repertori quasi infinit d’espinguets i frases fetes que, en la seva boca, esdevenen buides i mancades de sentit. Et preguntes com redimonis s’ho haurà fet, per guanyar tants diners, com és possible que el món sigui tan injust i un sapastre d’aquestes dimensions hagi pogut enfilar-se tan amunt. Dins del seu despatx sumptuós, les situacions incomprensibles se succeeixen sense fre, però decideixes assistir-hi com el que de fet ets la major part del temps: un espectador, un convidat de pedra. Actues com si les esperes llarguíssimes fossin en realitat obres de teatre de gran qualitat i tinguessis el privilegi de seguir-les des de primera fila. L’objectiu, repetim-ho un cop més, no és cap altre que perdurar en el càrrec, continuar amb una pantomima que, t’ho miris com t’ho miris, et permet dotar la teva vida d’una certa aparença de normalitat”.


vides-lascives

Vides lascives

vides-lascives

Vides lascives

Microrelats. Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida

Autor: Josep Pastells

Alzira: Bromera, maig del 2013. 120 pàgines

Fragment:

“Quan Leonardo es va decidir a pintar-la, oli sobre taula d’àlber amb la tècnica de l’esfumat, ella acabava de sortir de la màquina del sexe, un artefacte impossible amb què l’artista florentí aspirava a intensificar el plaer de qualsevol dona que s’avingués a endinsar-s’hi. Ni la Gioconda mateixa hauria estat capaç de descriure amb precisió el funcionament de l’aparell. Només recordava que era ple de manovelles, corrioles i rodes dentades i que, després d’entrar-hi completament nua, va perdre la noció del temps i de l’espai perquè les seves cames, que es movien com si fossin ales batents, tan aviat estaven amunt com avall a causa dels capgirells que feia cada cop que unes estranyes pinces li premien els mugrons alhora que una mena de verga de dos caps –dura i flexible, de tacte gelatinós– s’introduïa una vegada rere l’altra a l’anus i la vulva, primer molt poquet però a cada escomesa més endins”.


vida-miracles

Vida i miracles d’Odell Kraus

vida-miracles

Vida i miracles d’Odell Kraus

Novel·la. Premi Marian Vayreda

Autor: Josep Pastells

Barcelona: Empúries, gener del 2011. 264 pàgines

Fragment:

“A punt de fer-ne quaranta em toca tornar a començar, quina novetat! I ara em despenjo amb aquest correu electrònic quan més em valdria acomiadar-me amb una mort espectacular, no sé, saltar des d’un bon penya-segat a Cadaqués, abalançar-me contra les llambordes de quinze metres més avall a la plaça dels Apòstols de Girona o, si encara no em veig amb cor d’anar cap a l’altre món, almenys deixar constància de la meva ràbia, repartir castanyots pel carrer i fer sagnar les boques dels malparits que van agafats amb la dona, rient i fent-me saber que s’ho passen de puta mare mentre jo acumulo fracàs rere fracàs, l’últim amb tu; a veure si em tanquen una bona temporada a la garjola i així tinc tot el temps del món per girar la vista enrere i comprovar que sí, que em dec haver equivocat de segle o de mil·lenni, que ningú no ha dut ni durà mai una vida tan lamentable com la meva, que l’única sortida digna seria esclafar-me el cap perquè ja tinc els collons plens de les versions més sòrdides del destí”.


Temps de neguit

Temps de neguit

Novel·la. Premi Rei en Jaume

Autor: Josep Pastells

Calvià: Ajuntament de Calvià, juny del 2010. 75 pàgines

Fragment:

“La vergonya que sentiria en confessar davant del jutge que havia enganyat la Simona, que durant gairebé mig any li havia estat infidel amb la Laura, no seria pas més gran que la que havia experimentat a comissaria quan els carrabiners em van treure les ulleres i van ordenar-me que els donés el cinturó i els cordons de les sabates. Ni res podria mortificar-me més que la detenció en plena classe, davant d’una trentena d’estudiants que em van veure marxar emmanillat sense entendre per què se m’enduien, però que des d’aquell precís instant tenien motius més que suficients per especular amb tot tipus d’hipòtesis sobre les meves activitats delictives. Esclar que el pitjor, amb molta diferència, va ser trucar a la meva dona per dir-li que m’havien tancat al calabós després que em denunciés, ignorava per quina raó, una estudiant amb qui m’havia embolicat unes quantes vegades”.


L’últim alè de Fidípides

L’últim alè de Fidípides

Relats bilingües (català i castellà)

Autor: Josep Pastells

Madrid: Adhara, juliol del 2009. 156 pàgines

Fragment:

“El dia agonitza i el cel ben aviat esdevindrà negre, però Fidípides no té cap intenció d’aturar-se. S’ha passat la vida corrent i avui no serà una excepció, no mentre li durin les forces. Veloç com pocs en una època (490 a. de C.) en què els cavalls són tot un luxe i només es troben a l’abast dels cavallers, el missatger atenès, al cap i a la fi un soldat comú, corre tan ràpid com pot amb tot el temps del món per sentir-se perdut i enyorar una vida menys moguda”.


heroes-flacos

Héroes flacos

heroes-flacos

Héroes flacos

Novel·la. Premi Ciutat de Getafe

Autor: Josep Pastells

Getafe: Lobohombre, gener del 2007. 240 pàgines

Fragment:

“Después de leer un fragmento de sus Cuadernos, Nijinsky advirtió que cada vez entraba menos luz por la ventana y, reparando en que no había tiempo que perder, se puso una bata encima del pijama y salió a la calle para pedir una limosna a cualquiera de las personas que andaban por allí. No tuvo suerte. Los pocos transeúntes que se cruzaron con él pasaron de largo. Todos le conocían y estaban hartos de alimentarle desde hacía ya un par de semanas. También sabían que era amigo de Quimera, ese loco que se hacía pasar por escritor. El polaco no se dejó intimidar por las miradas de desprecio y, movido más por la indignación que por el hambre, se dirigió furtivamente a un corral de las afueras y, tras forzar la puerta, rompió el cuello de una pequeña paloma que lo miraba con curiosidad. Después, empapado de sangre, empezó a devorarla allí mismo, arrancándole las plumas a dentelladas y sorbiendo su sangre como un poseso”.


simpatico-fracasado

Simpático fracasado

simpatico-fracasado

Simpático fracasado

Relats i teatre. Premi del Consell d’Estudiants de la UdG (mai editat en català)

Autor: Josep Pastells

Pinto: Alfasur, gener del 2006. 104 pàgines

Fragment:

“Hay días que son un auténtico desastre, en los que todo se trastoca, se demora o se suspende, no hay nada que no caiga, se rompa o distorsione y se acumulan accidentes, conmociones y desgracias que raramente suelen coincidir. No es que me considere un cazador de contratiempos, ni mucho menos un estudioso de retrasos y averías, pero sí que intento ser un reportero de los hechos o, casi mejor, un especialista en nada. Me gusta escribir historias y soy adicto al fracaso, un ingenuo de ojos tristes que recibe un golpe tras otro mientras mira de reojo. Pero lejos de observarlo todo con la lentitud de los negadores del tiempo, busco la versión más estricta de mis vivencias, la que se obtiene a medianoche, cuando el día ha concluido y la furia te empuja a escribir cada palabra con el desenfreno de un transportado”.


recerca-equilibri

A la recerca de l’equilibri

recerca-equilibri

A la recerca de l’equilibri

Novel·la. Premi Joescric.com

Autor: Josep Pastells

Palma de Mallorca: Fundació Cabana, maig del 2004. 242 pàgines

Fragment:

“Recordo a la perfecció els seus ulls mig aclucats i una lleugera inclinació de cap que em va encoratjar a seguir-la fins a un portal que donava pas a l’escala més fastigosa que hagi vist mai. Era d’una fusta gastada, d’un color repugnant que s’assemblava massa a la merda. Estava plena de llaunes, diaris, ampolles, bosses de plàstic i tota mena d’objectes que feien que semblés un abocador. Al primer replà hi havia un parell de drogoaddictes amb cara d’assassins en sèrie que, per sort, ni tan sols ens van mirar. La puta em va conduir fins al tercer pis i va tocar el timbre. Ens va obrir la porta la que podria ser la vella més arrugada del món. Era un pis infecte, però el pitjor de tot era que estava ple de gent. Un home gras s’acomiadava d’una noia que podria ser la seva néta mentre dues dones vestides de negre feinejaven a la cuina. La meva acompanyant va dir-li alguna cosa a una de les dones, que li va donar una clau. Vam entrar en una habitació d’uns deu metres quadrats amb un llit repel·lent de llençols esgrogueïts, una tauleta plena de condons i una mena de pica baptismal que devia fer les funcions de lavabo. Les parets, que potser alguna vegada havien sigut blanques, eren d’un color indeterminat que oscil·lava entre el gris i el beix, amb més d’un esquitx vermellós que tant podia provenir de mosquits gegants que havien mort esclafats com d’algun crim passional”.


pell-cilici

Pell de cilici

pell-cilici

Pell de cilici

Novel·la. Premi Just Manuel Casero

Autor: Josep Pastells

Barcelona: Empúries, juny del 2003. 160 pàgines

Fragment:

“Mentre esperava el trasllat a l’Audiència Nacional no deixava de preguntar-me per què havia permès que em dominessin uns impulsos tan mesquins. Les hores passaven lentament, reduïdes al silenci i la foscor, i jo no feia res més que menysprear-me. Havia portat tan lluny la traïció que ja quasi no necessitava motius per mantenir-la i agreujar-la. La prudència, el pànic o el que fos m’havien convertit en una adepta a la falsedat, i el pitjor de tot era que, malgrat sentir-me horroritzada per les meves paraules, sabia que no faria res per sortir d’aquell cercle de mentides. Tot plegat havia deixat de ser un malson: s’havia transformat en un hàbit que com més inversemblant es tornava més m’empenyia a falsejar els fets i corroborar una versió prefabricada amb l’objectiu de precipitar la teva caiguda”.